Montse Grases
BIOGRAFIAMontserrat Grases va néixer a Barcelona el 10 de juliol del 1941, en una família profundament cristiana. Amb els seus vuit germans va ser educada pels pares en un clima de pietat sincera i d'amor a la llibertat.
Després d'obtenir el batxillerat elemental, va seguir estudis a l'Escola Professional per a la Dona, de la Diputació de Barcelona.
El 1957 va sentir en l’ànima que el Senyor la cridava a seguir en l’Opus Dei un camí de santificació en la vida cristiana corrent; i, després d’escoltar els oportuns consells, va sol•licitar l'admissió a l'Obra.
En la seva lluita per a arribar a la santedat, va destacar sempre l'amor a la Humanitat Santíssima de Jesús, la pietat eucarística, la devoció a la Mare de Déu, una profunda humilitat i l'esforç per servir els altres. Va saber trobar Déu en l’acompliment, per amor, dels deures d'estudi i de la feina, en les coses petites de cada dia.
El juny del 1958 li van diagnosticar un càncer d'ossos en una cama, que va ser causa d'intensos dolors portats amb serenitat i amb fortalesa heroica.
Durant la malaltia, mitjançant una alegria contagiosa, que mai no va perdre, i una capacitat d'amistat que brollava d'un veritable zel per les ànimes, va continuar acostant Déu a moltes amigues i companyes d’estudi. Va morir el Dijous Sant, 26 de març del 1959.
PREGAR A MONTSERRAT GRASES
RELATS DE FAVORS REBUTS
Recórrer en cas de necessitat a la intercessió davant Déu de persones amb fama de santedat és una pràctica corrent de l'Església. Presentem una selecció de relats rebuts a l'oficina de l’Opus Dei per a les causes dels sants.
No escoltava consells
Fa uns mesos em va cridar la meva germana per dir-me que la seva filla anava per mal camí. Mantenia un festeig que no li convenia. Va marxar de casa, però com és menor d'edat, va haver de regressar. Ha canviat diverses vegades d'escola i té tots els cursos començats, però cap sense acabar. Li vaig escriure una carta, però em va dir la meva germana que l'havia llençada a les escombraries: no escoltava consells de ningú.
Fa temps que l'encomanava a la Montse, però aquesta situació em va dur a intensificar la meva petició. Insistia a la Montse que deixés el xicot i s'encaminés. Unes setmanes després vaig tornar a parlar amb la meva germana i em va explicar amb gran alegria que la neboda anava a deixar al xicot. Va demanar feina on treballa el seu germà gran i la hi van acceptar. A més, el torn de la feina li permetia seguir estudiant. L'hi he agraït tot a la Montse. M.C.
Que la meva filla somrigui com tuLa meva filla ha tingut depressions i sempre ha estat molt trista, i sent jove no volia ni sortir de casa. Això em preocupava molt, i demanava i demanava al Senyor veure-la almenys somriure.
Un diumenge vaig anar a missa com de costum, i a l'entrada havia un fullet amb la foto d'una nena amb un somriure dolç. En aquest moment em vaig acordar de la filla i en llegir-lo i en resar l'oració, solament li vaig demanar que la meva filla somrigués com ella. Tots els dies prego l'oració i li demano el mateix.
Ara, gràcies al Senyor i a la Mare de Déu per la intercessió de la Montserrat Grases, la meva filla no només somriu, sinó que surt i està alegre malgrat la seva malaltia. Faig aquest relat per a la beatificació de la Montse
NOTÍCIES DE LA CAUSA
El procés va iniciar-se a Barcelona el 19 de desembre de 1962 —quatre anys després de la seva mort— i es va clausurar el 26 de març de 1968, dia en el qual es complia el novè aniversari del traspàs.
El 22 de febrer del 1974 la Congregació per a les Causes dels Sants va donar el decret sobre els escrits, i el 15 de maig de 1992 el decret de validesa del procés.
Entre el 10 de juny i el 28 d'octubre del 1993, va tenir lloc una investigació diocesana addicional per completar la informació del procés amb nous documents.
El desembre del 1999 es va acabar la redacció de la Positio i es va lliurar a la Congregació per a les Causes dels Sants perquè pugui ser estudiada, abans de proposar al Papa que doni l’autorització per a declarar la heroïcitat cristiana de la seva vida.
DOCUMENTACIÓ
Mercedes Eguíbar: Montserrat Grases: una vida sencilla. Ed. Palabra. 'Folletos Mundo Cristiano', nº 44. Madrid 1994.José Miguel Cejas: Montse Grases. La alegría de la entrega. Ed. Rialp. Madrid 1993.
José Miguel Cejas: Montse Grases. Biografía breve. Ed. Rialp. Madrid 1994.
J.L.M. Picanyol i P. Saumell: Montse. El secret d'un somriure (Còmic). Ed. Casals. Barcelona, 1998.
Vídeo: Montse Grases (1941-1959). Una vida senzilla. Betafilms. S. A.